Origen del cognom Capeta
Hi ha acord en que
l’origen del cognom Capeta prové de “capa petita”. Aquesta relació ja
s’estableix en l’origen del nom de Hugo Capeto a França, fundador de la casa
reial dels Capetos. No hi ha evidencia, per això, de que nosaltres siguem
descendents d’aquesta família reial francesa.
El cognom Capeta
probablement ha estat poc freqüent històricament. Actualment a Espanya hi ha
registrades 39 persones que porten el cognom Capeta en primer lloc i 31 com a
segon. Pràcticament tots viuen a la província de Barcelona. A nivell mundial hi
ha dos països on hi ha més Capeta, Croàcia amb 155 i Brasil amb 117. Se suposa
que aquests del Brasil provenen d’emigració de Croàcia cap a Sud-Amèrica. Per
contra no hi ha registre de Capeta a França. Veieu un possible escut heràldic
dels Capeta.
 |
Possible escut heràldic dels
CAPETA
|
Aquesta escassetat de
Capeta és una sort i una desavantatge. La sort és que quan se’n troba en algun
arxiu o registre un Capeta a ben segur està relacionat amb la nostra família.
La desavantatge és que costa molt trobar alguna referència a algun Capeta. A
continuació detallaré quina documentació disposem relacionada amb la família
Capeta i que podem saber de la seva vida.
El primer document
El primer document que
disposem d’un Capeta a Barcelona és el registre de casament, tant el religiós
com el civil, entre Ygnacio CAPETA PLANAS i Maria PUIG CORBERA .
 |
Registre civil del
casament de Ygnacio Capeta Planas i Maria Puig Corbera
|
 |
| Parròquia de sant Julià de Palou actualment |
El pare del nostre
rebesavi Ignasi Capeta era en Joan Capeta natural també de Palou, treballador
del camp, i la mare Rosa Planas nascuda a Cànoves, encara que en alguns
documents es refereix Cardedeu. Podia ser que hagués nascut en algun lloc prop
del límit entre Cànoves i Cardedeu que estan a tocar. De Joan Capeta, el nostre
avi quart sabem que el 1818 ja hi vivia a Palou per un document de propietaris
afectats per la canalització del riu Congost. De totes maneres per les dates no
podem descartar que aquest Joan Capeta fos realment el pare del nostre avi
quart o sigui l’avi de l’Ignasi. L’any
1843 també hi ha un llistat de contribuents de Palou per pagar al mestre en el
que hi ha un Capeta.
 |
| Document de Palou de 1843 per cobrir les despeses del mestre. El segon nom de la columna de la dreta és Sr. Capeta |
Sabem que l’Ignasi va néixer l’any 1842 a Palou i que el
seu pare Joan Capeta va morir a Palou, essent ja vidu de la Rosa Planas, l’any
1856, quan el seu fill tenia 14 anys i era orfe de mare. A partir d’aquí no
sabem com és que l’Ignasi se’n va anar a Barcelona i es casés amb la Maria Puig
16 anys desprès de la mort del seu pare. Per documents mercantils entre 1896 i
1904 sabem que dos Capeta Planas, per tant germans de l’Ignasi, un nomenat
Andreu i l’altre Josep, eren comerciants a Barcelona, concretament a Sant
Andreu de Palomar (l’actual Sant Andreu) i es dedicaven a la venta de productes
alimentaris. Però per llavors l’Ignasi ja havia mort com comentarem més
endavant. El que si sabem és que l’Ignasi poc desprès del seu casament es
dedicava a la molt honorable professió de forner, iniciant així una saga de
grans forners.
El carrer de
Sant Rafael
De la nostra rebesàvia,
Maria Puig Corbera, sabem que era filla d’una família de treballadors del camp
de Santa Coloma de Farners. Havia nascut el 1850 i per tant tenia 22 anys quan
es va casar amb l’Ignasi. També sabem que vivia abans del casament al carrer
Sant Rafael 26 de Barcelona i que quan es va casar el seu pare, Joan Puig
Oliveras, vivia i la seva mare, Theresa Corbera Benet, ja havia mort. De la
família Puig Corbera hi ha força documentació i ja hi dedicarem un altre
escrit. De totes maneres si ens remuntem, gran part dels nostres avantpassats d’aquesta
branca eren de Santa Coloma, però hi ha altres branques que provenen de Girona
ciutat i Sant Hilari de Sacalm.
En el registre civil de
casament diu que ella vivia al carrer Sant Rafael número 26. Desprès parlarem
d’aquest carrer, que actualment existeix i queda tallat per la Rambla del
Raval, per que la nostra família va estar molt arrelada a aquest carrer. No
sabem ni quan ni per que la Maria va anar de Santa Coloma de Farners a
Barcelona, ni si vivia amb la seva família. La qüestió és que tant l’Ignasi i
la Maria quan es van casar ja devia fer un cert temps que vivien a Barcelona i
probablement ells es van conèixer aquí. No tenim motius per pensar que un xicot
de Palou i una noia de Santa Coloma de Farners, que estan bastant allunyats per
la època, ja es coneguessin d’abans. En canvi, el carrer Sant Rafael i el del
Conde del Asalto estan molt propers i pertanyents molt genuïnament al Raval,
per tant devien tenir més oportunitats de coneixes.
L’església de
Sant Josep
La parròquia on es van casar
els nostres rebesavis va ser la de Sant Josep, com ja he dit, i disposem de
tota la documentació de les proclames matrimonials. L’església de Sant Josep
avui en dia no existeix i estava ubicada a on actualment hi ha el centre d’art
Santa Mònica al capdavall de la Rambla baixant a la dreta. De fet allà hi
havia existit el convent de Santa Mònica des del segle XVII i al seu costat
l’església de Santa Mònica. L’any 1835 l’església va ser remodelada totalment i
llavors es va afegir l’advocació de Sant Josep amb la de Santa Mònica. Aquesta
era la situació quan l’Ignasi i la Maria es van casar el 1872. Malauradament,
durant la Setmana Tràgica al 1909 l’església es va incendiar i desprès es va
reconstruir.
 |
| L'església de Sant Josep i sant Mònica l'any 30 |
Però en els primers dies de la guerra civil
l’església va ser totalment destruïda i ja va ser impossible reconstruir-la; a
més van assassinar al pàrroc i al vicari enmig de la Rambla. Actualment hi ha
una església totalment moderna que es diu de Sant Josafat, Sant Josep i santa
Mònica. El convent de Santa Mònica va ser comprat per la Generalitat i es va
reconvertir en el centre d’art.
Els fills
Capeta- Puig
Una vegada casats,
l’Ignasi i la Maria van anar a viure al mateix carrer de Sant Rafael, el mateix
on vivia la Maria abans de casar-se, però al número 16 en comptes del 26. Està
clar que els hi era molt pràctic quedar-se al mateix carrer, o tenien família o
amics que també hi vivien. A partir d’aquí no van perdre el temps en formar
família. He trobat al menys 5 registres de naixement de nens Capeta Puig. I els
primers quatre van néixer consecutivament a raó d’un per any. La primera va ser
una nena Theresa el 1873, l’any següent l’Ignasi que va ser qui va fundar el
forn del Cigne, l’any següent el 1875 el nostre besavi Joan, i a primers de l’any
1877 en Francesc. He trobat un cinquè fill, Baldomero, que va néixer l’any 1880
de qui també tenim documentat que va morir 7 mesos desprès del naixement de eclàmpsia.
Per la informació oral de la família suposo que la Theresa i el Francesc també
van morir de nens, i per tant sobreviurien els dos que coneixem pels relats de
la família l’Ignasi i el Joan, els quals els nostres pares van arribar a
conèixer personalment.
Tots els nens van néixer
i morir al carrer de Sant Rafael 16 i per tant aquest va ser el domicili
familiar durant molt de temps. Quan l’Ignasi es va casar constava com a ofici
“jornalero”. Però a partir de l’any següent quan va néixer la Theresa, la
primera dels fills, i en els següents registres de naixement dels fills
posteriors consta sempre com a ofici del pare “panadero”. Per documentació
posterior sabem que els Capeta tenien el forn al mateix carrer de Sant Rafael
però al numero 10 i que l’Ignasi va seguir l’ofici en el mateix local. Està
clar que l’Ignasi Capeta Planas va iniciar una saga de forners que van seguir
els seus fills Ignasi, el més gran, i en Joan. Però les coses no van anar prou
bé a la família per que l’Ignasi Capeta Planas va morir el 18 de desembre de
1885 d’una tuberculosi pulmonar. Tenia 44 anys i va deixar una vídua amb 35
anys que al menys tenia dos fills, l’Ignasi de 12 anys i en Joan de 11. Està
clar que pels fills aquest esdeveniment deuria unir-los molt, com sembla va ser
d’acord al que els nostres pares ens han transmès.
Els AULET de
Caldes de Montbui
Jo m’imagino que tant
l’Ignasi com el Joan deurien seguir l’ofici de forner un cert temps desprès de
la mort del seu pare, ja que eren bastant joves. Però tots dos s’ho van prendre
amb gran afició i ofici. En Joan Capeta Puig, el nostre besavi, es va casar
l’any 1902 a Barcelona amb Carme AULET AYMAT. La Carme era la filla única de
Jaume AULET CRUSELLAS nascut a Caldes de Montbui d’una família de sastres i
Dolors AYMAT SOLÀ nascuda a Barcelona però de pare tarragoní i la mare també de
Caldes de Montbui. D’ambdues famílies disposem de molta documentació i per tant
els hi dedicarem un altre escrit.
El que lliga els AULET
amb els CAPETA és que compartien ofici. En Jaume AULET va néixer cap el 1854 a
Caldes, fill d’una família molt nombrosa. No sabem quan se’n va anar cap a
Barcelona però el primer document que tenim de ell és molt curiós. Es tracta
d’una nota a La Vanguardia que diu:
ALCALDÍA CONSTITUCIONAL
DE BARCELONA: Relación de los sugetos que durante la semana anterior han sido
denunciados y multados á consecuencia de defraudaciones cometidas en la
cantidad de los artículos de consumo por los mismos expedidos: 7.—Jaime Aulet, panadería dé la calle de Semoleras, número 3. Barcelona 7 de
marzo de 1883.—P. O., el secretario, Heriberto Capdevlla.
Aulet Capeta:
uns forners de renom
Llavors el bon Jaume ja
s’havia casat amb Dolors Aymat Solà i l’any següent de la multa va néixer al mateix
domicili, Semoleras 3, la que seria la nostra besàvia Carme Aulet Aymat. Al
marge de la multa en Jaume Aulet va pertànyer a la Junta del gremi de forners i
pastissers o de Sant Honorat. Per tant això demostrava un gran esperit gremial.
A partir d’aquí ja es pot entendre que en Juan Capeta Puig i Jaume Aulet
Crusellas, que es portaven 19 anys,
s’havien de conèixer per pertànyer al mateix ofici i gremi i
possiblement a en Joan li agradés la seva filla Carme i no li importes ser el
gendre d’en Jaume. La qüestió és que el 18 de juny de 1902 en Joan que tenia 27
anys i la Carme que en tenia 18 es van casar a la parròquia de Sant Miquel del
Port a la Barceloneta .
 |
| La parròquia de Sant Miquel del Port lloc de celebracions sagramentals de la nostra família |
Per llavors en Jaume Aulet havia
traslladat el seu negoci a l’emblemàtic forn del carrer Baluarte 38 al rovell
de la Barceloneta i on encara hi ha un dels millors forns de Barcelona. Està
clar que amb l’ofici de forner, casar-se amb la Carme era un “braguetazo”:
filla única i el pare propietari d’un forn i també d’altres propietats a la
Barceloneta. Quan es van casar en Joan encara devia viure a la casa familiar
del carrer Sant Rafael amb la seva mare Maria que per llavors amb 52 anys
encara vivia. També podria ser, però no tenim documents, que en Joan treballes
per en Jaume Aulet ja que el forn familiar Capeta del carrer Sant Rafael 10 no
donaria pels dos germans, Ignasi i Joan, i ja que l’Ignasi era més gran (només
un any) seria el que seguiria el negoci familiar. Per sort o per desgràcia per
en Joan, el pobre Jaume Aulet va morir dos mesos desprès de que la seva filla
es cases amb el flamant i prometedor Joan Capeta. Va morir sobtadament als 48
anys d’un abscés cerebral, perquè en aquella època la gent es moria força jove
i de coses que avui en dia son impensables. Així que d’un dia per l’altre el
Joan va portar el forn i per rematar-ho 4 anys desprès es va morir la sogra,
Dolors, amb 52 anys quedant la seva esposa Carme Aulet heretera universal.
 |
| Esquela del nostre rebesavi a la Vanguardia del 23 agost de 1902 |
Per una publicació
mercantil del 1904 consta que hi havia tres Capeta a Barcelona. Andreu Capeta
Planas, oncle de l’Ignasi i el Joan, que tenia una botiga de queviures a Sant
Andreu, com ja he mencionat, l’Ignasi Capeta Puig que tenia el forn familiar al
carrer Sant Rafael 10 i el bo del Joan Capeta Puig que ves per on consta que
tenia dos forns a la Barceloneta, el del carrer Baluard 38 i un altre al carrer
San Fernando 14, o sigui que desprès de la mort del sogre seguia prosperant, i
això amb menys de 30 anys. Però el seu germà Ignasi també va prosperar per que
el 1908 va demanar els permisos a l’ajuntament per la instal·lació del famosíssim
i emblemàtic forn del Cigne al carrer Pelai 38. Tots dos germans, però
especialment l’Ignasi, van estar molt implicats en la Junta Directiva del gremi
de forners i pastisser o de Sant Honorat.
 |
| Anunci del forn del Cigne propietat d'Ignasi Capeta Puig, germà del nostre besavi Joan Capeta |
Per acabar tota aquest
història només queda ressenyar que el nostre avi Jose Capeta Aulet, fill de
Joan Capeta Puig i Carme Aulet Aymat va
néixer el 20 de juny de 1905 al carrer Baluard 38, on era el forn d’en
Jaume Aulet i batejat a la parròquia de Sant Miquel del Port. Els padrins van
ser en Josep Aulet Crusellas, germà petit del seu difunt avi, i Maria Bellmunt
una dona de Santa Coloma de Farners i per tant vinculada a la família Puig
Corbera que va mantenir una estreta relació amb la família Capeta. L’àvia Dolors Aymat va morir un any desprès i
l’àvia Maria Puig encara no sé quan va mori, però probablement va ser la
darrera en morir dels nostres besavis.
La història Capeta seguirà amb nous i interessants episodis.
